LA VIDA QUOTIDIANA
En aquest apartat tractarem algunes qüestions sobre Egipte i Mesopotàmia, com les cases, la societat, la família, i tot allò que té a veure amb el quefer diari dels habitants egipcis i mesopotàmics.
1.- LES CASES
Egipte
Els camperols vivien en petits llogarets. Les seves cases estaven construïdes amb maons de tova, tenien un pis i el sostre pla servia de terrassa i magatzem. El mobiliari era molt escàs. Els dels més rics eren amplis i envoltats sovint de jardins, mentre que els dels pobres eren molt petits. A les ciutats hi havia dos tipus d'edificis: els palaus, on vivien el faraó i els grans nobles, i els temples que eren molt grans.
Mesopotàmia
A la ciutat, hi habitaven el rei, els grans nobles, els sacerdots, els soldats, els artesans, els comerciants i els mestres. Els ciutadans vivien en cases d’adob en grans ciutats i tenien comerç però, com que encara no existia la moneda, utilitzaven el bescanvi i en estiu ajudaven el rei a construir grans obres. Les cases consistien en un redonor seguit d’una o vàries habitacions per a dormir i asear-se i, al fons, un pati amb la cuina i els magatzems . El vestíbul tenia una capella per adorar els déus i, a més, els ciutadans solien tindre cadires, butaques, tamborets i taules xicotetes, per a acomodar els seus visitants i celebrar els menjars.
2.- LA FAMÍLIA I L’HERÈNCIA
Les famílies de camperols estaven formades per una parella i els seus fills. Tots treballaven. Els homes llauraven, les dones sembraven i els dos recollien la collita. En canvi, les famílies de faraons i reis no treballaven. Aquests tenien una dona oficial, amb la qual tenien diversos fills, i altres dones que estaven al gineceu i el rei o faraó podia passar la nit amb la que li abellira. Com tenien tantes dones a la seva disposició, podien arribar a tindre més de 100 fills no oficials. Però, els que no podien tindre fills podien adoptar-ne.
Als pobres els interessava tindre com més fills millor, per a tindre més mà d’obra, però hi havia ocasions que no podien mantenir-los, o que eren fills no desitjats. Aleshores, els abandonaven deixant-los en un objecte flotant per a després tirar-los al riu Nil; la majoria moria a causa dels cocodrils. Les mares eren responsables de cuidar els nens, mentre el pare proveïa els ingressos de la família.
Els nens anaven sense roba fins a la maduresa, cap als 12 anys, i en aquesta edat els mascles es circumcidaven i es rapaven el cap.
Els fills no tenien cognom: tenien el seu nom i el del seu pare i, tenien dos noms: una frase i el diminutiu d’aquesta frase, que era com l’anomenaven. D’adults els anomenaven pel seu nom i el del seu treball.
Tot el poder dels faraons i reis era hereditari i el dels camperols també, però no tenia quasi valor. El fill que heretava el poder era el primogènit.
3.- RELACIONS ENTRE HOMES I DONES
Les xiques i els xics es casaven molt prompte: als 16 anys. Però les famílies aristocràtiques concertaven el matrimoni.
En les classes baixes, els xics i les xiques eren lliures de buscar parella i les relacions sexuals eren lliures i tolerades.
Dins dels matrimonis s’exigia fidelitat, i el divorci el podia demanar tant l’home com la dona.
La dona tenia quasi tants drets com l’home.
Una dona en Egipte tenia tants drets com una dona d’E.E.U.U. durant els anys 50 del segle XX.
Existien prostitutes en Egipte i Mesopotàmia. Però en Mesopotàmia hi havia un tipus de prostitució lligada al culte d’Ishtar. En Egipte, els pares casaven els fills quan volien. Havien de ser del mateix poble i els rics no es podien casar amb una persona pobra. Havien de casar-se amb un altre privilegiat. La dona havia de deixar la casa i anar a la del seu futur espòs. No hi havia una gran cerimònia. Simplement, els nuvis trencaven un pitxer davant el sacerdot i, després d’arribar a la casa nova, feien una festa.
4.- EDUCACIÓ
Hi havia un nombre d’escoles limitat i sols per a fills de nobles o adinerats . Des de la infància aprenien literatura, gràmatica i disciplines especialitzades. El metòde que s’utilitzava per a aprendre era: copiar o dictats. També memoritzant i recitant.
5.- JOCS
Els egipcis passaven molt de temps distraient-se. Els nens jugaven a la pilota o a nines i els adults disputaven partides de jocs de societat o de tornejos esportius. Un dels jocs més antics que es coneixen són uns petits ossos normalment agafats de la part posterior de les potes de diferents animals com cabres o ovelles. Encara es juga a aquest joc que es diu taba o ossets. 
El Senet és un dels jocs més populars de
taula: cada jugador disposava de fitxes de diferents colors i formes que movia per un tauler. S’utilitzaven trossos de fusta com a daus.
6.- L’ULL D’HORUS.
Era un símbol solar de característiques mágiques, protectores, purificadóres, sanadores, encarnava l’ordre. A l’antic Egipte dels faraons la unitat de capacitat era el hegat representat amb l’Ull d’Horus . S’utilitzava fonamentalment per mesurar el blat i la civada i equivalia a unes 4,8 litres.
7.- CONCLUSIÓ
Les cases d’Egipte i Mesopotàmia estaven fetes de maons de tova. En aquestes cases vivien famílies pobres i als palaus hi habitaven els faraons i els reis. Els pobres eren lliures de buscar parella però els de classes més altes no podien casar-se amb xiques pobres. Els fills dels adinerats eren els únics que podien anar a l’escola. Per a entretindre’s, els nens jugaven a la pilota o a les nines i els adults feien partits de jocs de societat o de tornejos esportius. El símbol solar que encarnava l’orde i es creia de característiques màgiques és anomenat ull d’Horus.
Bibliografía.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada