L'ECONOMIA

Introducció: En aquest apartat tractarem sobre l’economia a Egipte i a Mesopotàmia, en concret sobre l’agricultura, la ramaderia, la caça, el comerç, la metal.lúrgia, el transport, la moneda i l’esclavitud.

1.L’AGRICULTURA

L’agricultura era molt important en l’Antic Egipte i a Mesopotàmia.

A Egipte cultivaven ordi, porros, encisams, cebes, alls, cogombres, raves, faves, cigrons i fruites com melons, raïm, dàtils i figues. A Mesopotàmia l’agricultura va ser la principal activitat econòmica..

El primer objectiu de l’agricultura era aconseguir la major fertilitat del sòl. Per a conseguir-ho havien d’emmagatzemar aigua per assegurar el reg en les temporades més seques. L’estació millor per a l’agricultura era la primavera i l’estiu.

Els camps es regaven per a que de l’aigua germinara la llavor i la planta cresquera bé.

De vegades hi havia mala collita perquè podia haver-hi sequera.

       

2.RAMADERIA

La ramaderia a Egipte representava per a la població una font d’aliments i un símbol de riquesa. L'espècie més apreciada era la vaca.

L’ase i el cavall s’utilitzaven per l’esport o la guerra. El peix és consumia per les classes baixes. Es podia consumir fresc o assecat al sol.

També varen assolir gran importància alguns insectes o rèptils, alguns molt verinosos com la cobra o l’escorpí. Se’ls rendia el culte perquè representaven a déus.

La ramaderia a Mesopotàmia es  basava en la cria d’ovelles i cabretes. A l’arribada dels indoeuropeus varen agregar la cria de cavalls.

Les abelles eren tractades com a un element religiós.  A més, la seua mel sols podia ser consumida per població de classe alta i els faraons.

Totes les activitats econòmiques estaven reglamentades.

El valor dels productes era fixat pel rei en metall. L’activitat comercial va ser molt  activa, ja que controlaven les rutes de comerç marítim i terrestre amb  l’orient llunyà.
Els metalls arribaven des de Asia Menor, la fusta del Líban i les pedres precioses des de l’Índia. A partir d’aquests  materials portats des d’altres països, ja que  Mesopotàmia no comptava amb aquests recursos naturals, també es va desenvolupar l’artesania, metal•lúrgia, ebenisteria i orfebreria.

3. CAÇA I PESCA

Els egipcis caçaven ànecs i oques. Caçaven amb arcs, trampes i llances, fins i tot en el desert. Al faraó li agradava caçar animals grans. Tant la caça com la pesca foren activitats molt practicades pels antics egipcis. En les riberes dels rius s'ajudaven de barques per a caçar hipopòtams, una activitat de prou risc. En el desert, gazeles, llebres, antilops, lleons, hienes i estruços eren els animals que es podien caçar. La caça de grans animals com: bous, braus i lleons se considerava una activitat pròpia de reis.

Els habitants de Mesopotàmia caçaven llops, cabres, betzoar,, senglars i gats salvatges. Caçaven amb arcs, trampes i llances. També caçaven en el desert i utilitzaven gossos per rastrejar. La pesca era una gran industria en l'Antic Egipte, a més d’un dels principals esports i entreteniments. S'empraven xàrcies de diferents tipus, ganxos i llances per a agafar els peixos.

       

CARLES

4.COMERÇ I EL TRANSPORT

El antics egipcis importaven i exportaven mercaderies amb diferents països veïns. Exportaven gerros de pedra i ceràmica, teles de lli, papir, recipients d’or, pells, bou, cordes, llentilles i peix sec.     

Des dels començaments del Període Predinàstic, es col·locaven els aixovars en les tombes egípcies, i es van trobar fragments de ceràmica egípcia en les primeres capes de terra a Creta .

.A Egipte es preferia la navegació a qualsevol altre mitjà de transport ,es navegava amb  vela. També navegaven pel mar per a comunicar-se amb els altres països que estaven més enllà del desert. Els vaixells es fabricaven amb papir i fusta.  Alguns dels grans historiadors subratllen que la marina egípcia basava la seua importància en aspectes econòmics, religiosos i culturals (principalment les cerimònies funeràries) deixant en un segon pla la part militar.

A Mesopotàmia també hi havia transport terrestre: s’utilitzaven els carros per a transportar mercaderia pesada. Utilitzaven bous com animals de tracció.
Totes les activitats econòmiques estaven reglamentades.

El valor dels productes era fixat pel rei en metall. L’activitat comercial va ser molt  activa, ja que controlaven les rutes de comerç marítim i terrestre amb  l’orient llunyà.
Els metalls arribaven des d’Àsia Menor, la fusta del Líban i les pedres precioses des de l’Índia. A partir d’aquests  materials portats des d’altres països, ja que  Mesopotàmia no comptava amb aquests recursos naturals, també es va desenvolupar l’artesania, metal•lúrgia, ebenisteria i orfebreria.

5. METAL•LÚRGIA

El coure va ser un dels primers minerals treballats per l'home, ja que se’l troba en estat gairebé pur (coure natiu) a la natura. Al costat de l’or i la plata, va ser utilitzat des de finals del Neolític, colpejant-lo, al principi, fins a deixar-lo com una làmina. Després, com a conseqüència del perfeccionament de les tècniques ceràmiques, es va aprendre a fondre en forns i buidar en motlles, el que va permetre fabricar millors eines i en major quantitat. Posteriorment es va experimentar amb diversos aliatges, com la de l'arsènic, que va produir coure arsenicat, o la de l'estany, que va donar lloc al bronze.

L'Edat del Ferro és el període en el qual es descobreix i popularitza l'ús del ferro com a material per fabricar armes i eines des de l’any 3200a.C en l’aldea de El  Gerzeh, que stá a la costa de Mesopotàmia i on està ara Iran. En algunes societats antigues, les tecnologies metal·lúrgiques necessàries per poder treballar el ferro van aparèixer de forma simultània amb altres canvis tecnològics i culturals, incloent moltes vegades canvis en l'agricultura, les creences religioses i els  estils artístics, tot i que aquest no ha estat sempre el cas.

A Egipte es feien   armes, eines, atuells, adorns personals, domèstics i religiosos.

A Mesopotàmia és feien armes, atuells, objectes religiosos i eines d’agrìcultura.

.

6.LA MONEDA

A Egipte, com a tot el món antic, la moneda no va aparèixer fins al segle IV a C
Per pagar una compra, un egipci proposava una altra mercadería com a intercanvi.
Per exemple, un camperol que rebia el seu salari en espècie, oferia gra per comprar un càntir de fang.
El venedor acceptava amb dues condicions: que el valor del que rebia equivalgués al valor del que venia, i que les mercaderies que se li proposaven li foren d'utilitat. Abans d'arribar a un acord, venedor i comprador es barallaven llargament, regatejaven.

A l’Imperi Antic, els egipcis varen portar dos unitats de mesura anomenades shat i deben.

El shat costava 7’5 grams d’or i el deben costava 90 grams d’or, és a dir 12 shats.

Si es volia canviar alguna cosa, els preus eren, per exemple: 10 debens per dues peces de teixit. Un llit costava 4 debens...

La moneda va aparèixer el 305 a.C. L’exèrcit d’Alexandre Magne va conquistar Egipte i va portar la moneda, que els grecs ja utilitzaven.

Lidia  ja tenia moneda des de finals del segle VII a.C

7. ELS IMPOSTOS

Els impostos es pagaven en peces de metall, grans i tot allò que tenía algun valor.

Sempre que algú obtenia guanys en algun negoci, estava obligat a pagar una part al Rei.

A Egipte, es pagaven impostos, fins i tot, pel matrimoni i els funerals

8.ESCLAVITUD

En Mesopotàmia els esclaus no eren tractats com a persones, eren tractats com a propietats materials. Si un esclau es moria o era ferit, segons el codi d’ Hammurabi, és l’amo el que havia de rebre una compensació pels danys causats.

A Egipte, els esclaus no tenien un paper molt important en l’economia, encara que els treballs forçosos tenien drets legals, un salari xicotet i podien ser fins i tot  ascendits i tindre més salari. Als esclaus israelites masculins se'ls oferia la llibertat després  de sis anys de servei amb determinades estipulacions,  però si l'esclau era estranger, ell i la seva família pertanyien a la família propietària de forma perpètua en casos determinants.

Les piràmides van ser construïdes per homes lliures i no per esclaus, com molts pensen. Encara que alguns esclaus sí treballaven a les piràmides de Giza.

9. ARTESANIA

L'artesania del país es caracteritza per utilitzar productes naturals i de bona qualitat: pells, pedres semiprecioses, vidres i pintures fetes amb extractes de la terra, entre molts d'altres elements.

Des de fa milers d'anys, els egipcis han estat amants de l'artesania. Construïen estàtues fetes amb materials argilosos i pedres que simbolitzaven diferents aspectes de la societat i de la vida quotidiana, a més de trobar representacions de déus i éssers ancestrals als quals se'ls oferia un tipus de culte especial per les seues característiques o dots.

                               

CONCLUSIONS

•AGRICULTURA:Hem vist que l’agricultura és una activitat económica molt important tant en Egipte com a Mesopotàmia.

•RAMADERIA:La ramaderia també és un aspecte económic molt gran, el comerç amb ramat i la seua carn és molt preuada. També les vaques eren l’espècie més lloada.

•CAÇA I PESCA: Tant la caça com la pesca foren activitats molt practicades.En les riberes dels rius s’ajudaven de barques per a caçar hipopòtams.En el desert caçaven gazeles, llebres, lleons…amb trampes i llances. L’activitat pròpia dels reis era la caça de grans animals com bous.                           

En Mesopotàmia utilizaven gossos per rastrejar en el desert.

•COMERÇ I TRANSPORT: A Egipte es preferia la navegació a vela. En Mesopotàmia s’utilizava el transport terrestre com els carros i els bous com animals de tracció.

•METAL•LÚRGIA:

•MONEDA:

•ELS IMPOSTOS:

•ESCLAVITUD:

•ARTESANIA: