L'ESCRIPTURA

    

1. Introducció.

2. L’aparició de l’escriptura. Cronología. Primeres escriptures.

3. La figura de l’escriba.

3.1. Biografies d’escribes egipcis

3.2. Biografies d’escribes mesopotàmics

4. Tècniques i instruments.

5. Característiques de l’escriptura mesopotàmica.

5.1 Tauletes mesopotàmiques.

6. Característiques de l’escriptura egípcia.

6.1 Tauletes d’Egipte.

7. Conclusió.

1.INTRODUCCIÓ

En aquest text parlarem de l'aparició de l'escriptura, de la seua cronologia i de les primeres escriptures que van aparèixer. Després, parlarem de qui eren els escribes i anomenarem els més importants.També parlarem de les tècniques i instruments que abans s'utilitzaven per a escriure. Finalment, parlarem de les característiques de l'escriptura mesopotàmica i egípcia i farem una conclusió sobre el tema.

2.APARICIÓ DE L’ESCRIPTURA, CRONOLOGIA I PRIMERES ESCRIPTURES.

L’escriptura va apareixer al segle IV a.C. (3500 a.C.)

Les primeres escriptures varen ser la mesopotàmica i la jeroglìfica, la hierática

i la demòtica.  

L'escriptura mesopotàmica es va iniciar  l’any 3000 aC aproximadament. Va ser de les primeres escriptures, i s’anomena escriptura cuneïforme.

L’escriptura egípcia va s’inicià al voltant de l’any 3300 aC. Va ser de les primeres escriptures, i s’anomena escriptura jeroglífica.

La finalitat de l’escriptura era gestionar els dominis propis o del rei. Per tant, els escribes portaven la comptabilitat del regne (parcel·les, hortes, impostos, riqueses…).

     Aquest jeroglífic representa la lletra a.  

        

 

3.LA FIGURA DE L’ESCRIBA  

Egipte:

A la civilització de l’Antic Egipte, l’escriba era un personatge fonamental, culte, expert en l’escriptura jeroglífica i pictogràfica, i coneixedor dels secrets del càlcul, i era l’únic capaç d’avaluar els impostos, assegurar els treballs de construcció i transcriure les ordres del faraó.

En un principi, els escribes eren escollits entre aquells privilegiats que havien estat formats a l’entorn de la família real però, a finals de l’antic Egipte, l'accés a les escoles d'escribes estava obert a tota la població.

Els alumnes començaven aprenent de memòria els diferents signes però, si no l’aprenien o no feien l’exigit, els seus mestres aplicaven càstigs corporals, passant per tancaments i enèrgiques reprimendes.

Tant els faraons com la noblesa no sabien llegir ni escriure i eren incapaços de llegir les inscripcions que ells mateixos havien disposats sobre les seves tombes i que sovint visitaven.

Algunes dones van aprendre a llegir i escriure, no per fer d’escribes, sinó per interès cultural. En temps de l'Imperi Mitjà es coneix l'existència d'alguna escriba.

           

Mesopotàmia:

Els escribes de l'antiga Mesopotàmia coneixien especialment l’escriptura cuneïforme.

L’ensenyament es rebia en una escola especialitzada. Les escoles depenien d’un palau o d’un temple i l’ensenyament era càrrec dels sacerdots.

En la ciutat d’Ur, el sacerdot utilitzava el seu propi temple per ensenyar. A part de sacerdot, tenien al Gran Germà, que era l’encarregat de vigilar els alumnes i dels​ seus estudis​. També hi havia la figura de  l’encarregat del fuet, que s’ocupa del càstig. El estudiants treballaven fins esgotar-se i també patien càstigs amb el fuet.

Durant els primers anys d'escolaritat (uns sis anys) l’alumne havia d’aprendre a llegir, escriure i comptar. Aprenia a manejar el càlam i les taules, realitzava tasques de còpia, de signes i, més tard, de textos. Per aprendre a escriure, s'iniciava en el sumeri, en l'ortografia i en les regles gramaticals, a més d'aprendre també càlcul.

Una vegada tenien la formació bàsica, es passava a la formació més pràctica. El seu primer objectiu era d'ensenyar als futurs escribes la comptabilitat, les matemàtiques en general, la redacció de textos jurídics i administratius, religiosos, secretariat, etc. Aprenien llengües estrangeres en el cas que l'escriba volgués dedicar-se a la traducció. Una vegada conclosos els estudis, els escribes podien treballar en un palau, un temple, o en alguna casa com a secretari o comptable.

3.1. BIOGRAFIES ESCRIBES EGIPCIS

PTAHHOTEP

Ptahhotep va ser un visir i filòsof durant el regnat de Djedkere I Isesi, de la Dinastia V. Va voler deixar els seus pensaments i reflexions morals escrites perquè perduraren en el temps i pogueren ajudar a tot aquell que necessitara dels seus ensenyaments.

SENEDYEMIB INTI

Un dels escribes més importants de l’època va ser Senedyemib Inti que exercia com a administrador i chaty (alt funcionari del Antic Egipte) de Dyedkara-Isesi, faraó de l’Alt i Baix Egipte durant la cinquena dinastia. Portava també els títols de Cap de la justícia i Director de totes les obres del rei. Era l’arquitecte cap que va supervisar la construcció de la Piràmide de Dyedkara-Isesi en Saqqara. Va exercir altes funcions de govern durant la segona part del regnat.

                                                                 

3.2. BIOGRAFIES ESCRIBES MESOPOTÀMICS

SIN-LEQE-UNINNI

Va ser un sacerdot, exorcista, poeta i escriba mesopotàmic, redactor de la Epopeia de Gilgamesh i conseller del rei.

Al reescriure la història de Gilgamesh, un personatge ja en aquells dies mític, va escriure la història d'un prototip humà.

ESAGIL-KÏN-UBBIB

Va ser un escriba molt important, autor de la Teoria babilònica, una teoria sobre l’univers i mètodes astronòmics desenvolupats en l'antiga Mesopotàmia.

     

4.TÈCNIQUES I INSTRUMENTS

En Mesopotàmia s’escrivia en tauletes fetes de fang i pedra, s’escrivia amb cunyes de pic arredonit. L’escriptura mesopotàmica està feta sobre taules de fang. S’utilitzava ľescriptura cuneïforme.

El nom d’escriptura cuneïforme ve del llatí cuneus és a dir falca. S’utilitzava poques hores al dia. Els dos materials -fang i canya- es trobaven en els rius que recorrien Mesopotàmia.

El terme cuneïforme refereix de figura de tascó, en tant, el tascó és aquella peça de fusta o de metall acabada en angle diedre molt agut, la qual serveix per ajustar, trencar o subjectar coses, entre altres possibilitats.

L’escriptura egípcia , la jeroglifica,  va ser utilitzada des de ľèpoca predinàstica fins al segle IV aC. S’escrivia sobre papir amb una canya acabada en punta que es mullava en tinta.

Al llarg de la història de l’antic Egipte s’usaren tres tipus ďescriptura: jeroglífica , hierática i  demòtica.

5.Característiques de l’escriptura mesopotàmica

Es llegeix d’esquerra a dreta I de dalt a baix. Només els escribes l’entenien.

Si els escribes reals  ensenyaven a altres persones, podrien tenir una pena de mort. L’escriptura s’’utilitzava per a portar la comptabilitat de  les riqueses del rei.

5.1 Tauletes mesopotàmiques