LA VIDA A LA VORA D’UN RIU

Índex:
1. Introducció.
2. Els rius.
3. La fauna.
4. Les màquines per a extraure aigua.
5. La vida de les persones.
6. Conclusió.
7. Bibliografia.
1. Introducció:
En aquest text parlarem sobre la vida quotidiana de Mesopotàmia i Egipte, el que feien i cultivaven els camperols, el ramat i la fauna que tenien. Els rius pròxims a les ciutats (Nil, Tigris i l’Èufrates), les màquines que s’utilitzaven per a controlar l’aigua, etc.
2. Els rius:
El  Nil era un riu que donava vida a l'Antic Egipte (el seu déu s’anomenava Hapy). En ells podien transportar mercaderies a altres poblats. Els rius atreien animals que les persones caçaven. A més, també podien endevinar l’estació de l’any en què es trobaven.
Egipte era una terra pròspera gràcies al Nil, perquè al mes de juliol creixia i inundava tots els camps. A l’octubre, l’aigua disminuia i deixava una capa de fang fèrtil anomenada “llot”. Gràcies al fang es podia cultivar en la terra i fer molts canals d’aigua.
Tots els anys, entre juny i setembre es desbordava el Nil, i molts cultius eren arrasats. A causa d’això, els plantaven més lluny.
Desprès que s’inundara el riu, celebraven una festa anomenada “la Bella Festa del Vall” que era un ritual dedicat als morts. Al vespre, la reina i els sacerdots col•locaven quatre torxes per a il•luminar els quatre punts cardinals. D’aquesta forma, podien vèncer a les tenebres.
D’altra banda, a Mesopotàmia, passaven dos rius anomenats Tigris i Èufrates. Això, va convertir a la gent en sedentària. També podien navegar pels rius per a transportar mercaderies.
A causa del desgel en les muntanyes del Taure i d’Anatòlia, els rius Tigris i Èufrates es desbordaven en les ciutats. A causa d’això, moltes ciutats s’inundaven i molts cultius quedaven arrassats.
3. La fauna:
La fauna era molt variada.
En el Nil es trobaven elefants, hipopòtams, lleopards… Els elefants servien per a la caça i per a navegar entre tots els rius. També es menjaven la seua carn. Els hipopòtams servien per a transportar  pedra i menjar.
A l’Èufrates es trobaven peixos, rèptils, bous… Els bous foren uns dels primers a ser domesticats per a usos agrícoles. Se’ls valora principalment per la llet, la pell i la carn.  A l’Èufrates es trobaven més de 55 espècies de peixos. Molts els pescaven.
Al Tigris es trobaven gossos, gats, bous... Els gossos i els gats servien per a cuidar-los i per a controlar les plagues d’altres animals. A més, els déus els utilitzaven com un símbol.




4. Les màquines per a extraure aigua:
En Egipte s'utilitzava el caduf. Era una màquina simple per agafar aigua del riu, quan no arribava al mateix nivell que la terra. Quan agafaven l'aigua del  riu  la giraven en els canals per a regar els camps de cultiu o per ús domèstic. S’utilitzava com una palanca.
També utilitzaven preses, pantans i canals per controlar l’aigua del riu.
A Mesopotàmia s'utilitzaven canals d’aigua, cisternes per a regular el fluxe dels rius, aqüeductes, pous...
 
5. La vida de les persones:
La majoria dels camperols d’Egipte eren part de la població. Amb el seu treball s’alimentava i es vestia tota la població. En l’agricultura cultivaven blat per al pa, ordi per a la cervesa, llegums, verdures i fruita (meló d’alger, raïm…)
També es cultivaven flors.
El blat i l’ordi eren els cereals més importants. Estos cereals també servien per esbrinar si una dona estava embarassada orinant en les llavors del blat i l’ordi. Si creixia la planta, estava embarassada i, si no creixia, no ho estava.
A Egipte tenien cabres salvatges, cavalls, gazeles, hienes, ovelles, bous, porcs i rucs. També domesticaren antílops, ibex i oryxs.     .
A Mesopotàmia, els camperols treballaven les terres del rei, dels sacerdots i dels funcionaris. Els camperols cultivaven ordi, blat, arròs, espelta, palmera datilera, lli, sèsam, lletuga, alls, llentilles…
Tenien molts animals com, per exemple, les ovelles,  les cabres, els cavalls, la cria ovina i bovina,  els porcs, els camells, els rucs i els bous. Tots estaven domesticats.
6. Conclusió:
Hem parlat de la importància dels rius Nil, Tigris i l’Èufrates en les ciutats. Quan cada any el riu inundava els camps disminuia el seu cabdal i deixava un fang fèrtil que era bo per a cultivar en Egipte i en Mesopotàmia. A més, hem parlat sobre els animals salvatges que trobem a la vora dels rius.
També, sobre alguns instruments que aprofiten i controlen l’aigua. I per últim, sobre el que feien els camperols.
Bibliografria:
- “Viquipèdia”.
-”El rey Gilgamesh y el maestro republicano. Autor: Pere Morey Editorial:         Milienio.
- “XTEC”.
- “Slideshare”.
- Llibres de classe.
-Los secretos del antiguo Egipto​: Autor​ -Stella Galdewell Editorial:Larousse.
-Antiguo Egipto Autor: Renzo Barsotti Editorial: Estudio didáctico.
-Egipte, autors: Émilie Beaumont , Philippe Simón , Marie-Laure Bouet Editorial: Fleurus  Panini.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA

Imatge
     1. Introducció. 2. L’aparició de l’escriptura. Cronología. Primeres escriptures. 3. La figura de l’escriba. 3.1. Biografies d’escribes egipcis 3.2. Biografies d’escribes mesopotàmics 4. Tècniques i instruments. 5. Característiques de l’escriptura mesopotàmica. 5.1 Tauletes mesopotàmiques. 6. Característiques de l’escriptura egípcia. 6.1 Tauletes d’Egipte. 7. Conclusió. 1.INTRODUCCIÓ En aquest text parlarem de l'aparició de l'escriptura, de la seua cronologia i de les primeres escriptures que van aparèixer. Després, parlarem de qui eren els escribes i anomenarem els més importants.També parlarem de les tècniques i instruments que abans s'utilitzaven per a escriure. Finalment, parlarem de les característiques de l'escriptura mesopotàmica i egípcia i farem una conclusió sobre el tema. 2.APARICIÓ DE L’ESCRIPTURA, CRONOLOGIA I PRIMERES ESCRIPTURES. L’escriptura va apareixer al segle IV a.C. (3500 a.C.) Les primeres escriptur...
Més informació

L'ECONOMIA

Imatge
Introducció: En aquest apartat tractarem sobre l’economia a Egipte i a Mesopotàmia, en concret sobre l’agricultura, la ramaderia, la caça, el comerç, la metal.lúrgia, el transport, la moneda i l’esclavitud. 1.L’AGRICULTURA L’agricultura era molt important en l’Antic Egipte i a Mesopotàmia. A Egipte cultivaven ordi, porros, encisams, cebes, alls, cogombres, raves, faves, cigrons i fruites com melons, raïm, dàtils i figues. A Mesopotàmia l’agricultura va ser la principal activitat econòmica.. El primer objectiu de l’agricultura era aconseguir la major fertilitat del sòl. Per a conseguir-ho havien d’emmagatzemar aigua per assegurar el reg en les temporades més seques. L’estació millor per a l’agricultura era la primavera i l’estiu. Els camps es regaven per a que de l’aigua germinara la llavor i la planta cresquera bé. De vegades hi havia mala collita perquè podia haver-hi sequera.           2.RAMADERIA La ramaderia a Egipte rep...
Més informació

REIS I FARAONS

Imatge
1.Introducció En aquest text parlarem de la societat d'Egipte i Mesopotàmia. En aquestes societats no tots els ciutadans tenien els mateixos privilegis i, en aquest cas, parlarem de les persones que tenien més poder en cadascuna de les societats: reis i faraons. Els reis i els faraons eren la màxima autoritat a Mesopotàmia i Egipte. Eren els governants de les ciutats i tenien molt de poder. 2. Organització de la societat: Piràmide Social Aquestes societats tenien una estructura piramidal. Això significa que dalt del tot estava el sector social amb major poder i, a mesura que anava baixant de posició, es trobava el sector amb menys privilegis. A continuació veurem com estava organitzada la societat a Egipte i a Mesopotàmia.     3.  El faraó, els seus atributs i com es considerava. El visir. La família reial. 3.1. Quí és el faraó? És el màxim governant d’Egipte. Antigament, les imatges del faraó es dibuixaven  més grans perquè tenia més pode...
Més informació