LA LITERATURA



  1. Introducció
  2. Història de la literatura a Mesopotàmia
  3. Literatura Sumèria
  4. Literatura  Accàdia
  5. Literatura  Babilònia
  6. Literatura  Assíria
  7. Història de la literatura a Egipte
7.1.Imperi Antic
7.2.Imperi Mitjà
7.3.Imperi Nou
7.4.Época Hel.lenística
7.5.Imperi Romà
  1. Conclusió
  2. Bibliografia

INTRODUCCIÓ

En aquest apartat tractarem la literatura, que és una manifestació artística basada en l'ús del llenguatge. Concretament, tractarem la litratura antiga, la que es va fer abans del s. VdC.

Per "literatura antiga" generalment entenem el conjunt d'obres literàries escrites entre la invenció de la literatura i el segle V o el començament de l'Edat Mitjana. En altres paraules, la Literatura Antiga correspondria cronològicament a l'Edat Antiga, igual que la Literatura Medieval comprendria la mateixa Edat històrica.

Literatura i escriptura, encara que òbviament relacionades, no són sinònims. Els primers escrits dels antics sumeris no són literatura, ni tampoc ho són les primeres inscripcions en jeroglífics egipcis.

La literatura va començar en un antic regne anomenat Babilònia i es va anar estenent per tota Mesopotàmia. Podem conèixer a través de la seva literatura que tot l'escrit era sobre històries mitològiques i es va conservar, ja que van ser escrites en argila, en l’anomenada escriptura cuneïforme.  Existeixen també obres escrites en metalls, pedres, esteles i altres materials que els mesopotàmics van anar coneixent.

A l’inici,  el 5000 a.C., va haver un període de noves tècniques de producció. Després d’aquests avanços, pels anys 3200 aC, van aparèixer les primeres inscripcions.

Es comença a fer taules d'argila, que usaven per escriure. La forma d’escriure es deia "cuneïforme" (també van inventar el seu propi sistema matemàtic). Existeixen també obres escrites en metalls, pedres, esteles i altres materials que els mesopotàmics van anar coneixent.

LA LITERATURA MESOPOTÀMICA

Sumeris, accadis, assiris i babilonis van dominar la Mesopotàmia antiga i van desenvolupar cultures avançades, deixant un llegat artístic i literari d'enorme valor.
Totes aquestes cultures van tenir bastants aspectes en comú, fins al punt que molts estudiosos les engloben dins d'una gran civilització mesopotàmica, i per això és possible parlar de "literatura mesopotàmica" sense caure en un error conceptual; tot i que s'ha de ser molt precís a l'hora d'esbossar les seves característiques comuns.


La literatura SUMÈRIA

La literatura sumèria va ser la primera, i d'ella van heretar molts temes les seves successores. L'element mitològic va estar sempre present en ella, ja que moltes obres tractaven d'esbossar la personalitat dels déus: Enli, el déu principal, Inanna, la deessa de l'amor i de la guerra, la posterior Atenea grega, i Ninhursag, la deessa de les muntanyes, van ser els més "citats" a la literatura.
Entre totes les obres, destaca L’ epopeya de Guilgameix:
Es una narració en vers sobre les peripècies del rei  Gilgamesh, que constitueix l’obra èpica més antiga coneguda.
Al començament del poema, Gilgamesh és un rei tirànic, del qual els seus súbdits es queixen als déus, cansats de la seua luxúria desenfrenada, que el porta a forçar al seu gust a les dones de la seva ciutat, Uruk.
Els ciutadans d'Uruk, demanen ajuda als déus, els quals  envien a un personatge anomenat Enkidu perquè lluite contra Gilgamesh i el vença. Però la lluita no té, un vencedor clar. Finalment, Enkidu reconeix a Gilgamesh com a rei i els dos lluitadors es fan amics. Junts decideixen fer un llarg viatge a la recerca d'aventures, en què s'enfronten a animals fantàstics i perillosos.


La literatura ACCADIA

Es va desenvolupar principalment en les EDUBBA (biblioteques) de les principals ciutats mesopotàmiques (Abu Salabikh, Uruk, Girsu, Nippur, Sippar i Ur).

El Codi d'Hammurabi és el primer conjunt de lleis de la història. En ell Hammurabi enumera les lleis que ha rebut del déu Marduk per fomentar el benestar

La literatura BABILÒNICA

Tan vast com és el material de les inscripcions babilòniques és de variat el seu contingut. Sens dubte la gran majoria de les 300.000 tauletes desenterrades fins ara tracten d'assumptes de negocis més que de qüestions literàries: contractes, pactes matrimonials, revisions cadastrals, cartes comercials, comandes de béns o justificants de la seva recepció, comunicacions oficials entre magistrats i governadors civils o militars, noms, títols, i dates de primeres pedres, correspondència privada, etc.

Tot i així, un bon percentatge té dret a ser estrictament classificada com a "literatura" o "belles lletres". Hem de més tenir constantment en compte que només una cinquena part aproximadament del nombre total d'aquestes tauletes ha estat publicada i que qualsevol descripció de la seva literatura fins ara serà fragmentària.

   La literatura ASSÍRIA

La literatura d’Assíria està influenciada molt directament per les literatures de Sumèria i Babilònia. La literatura assiriana fou realitzada en honor als seus déus i reis. Quasi tots els reis assiris es van preocupar per deixar constància de les seues gestes i assoliments. Els literats assiris són autors d'uns 74 originals, com la Visió del món inferior o la Narració del rei de Kutha.


LA LITERATURA EGIPCIA

La literatura d’Egipte té els seus orígens en el Antic Egipte i és una de les primeres literatures conegudes. Els egipcis van ser la primera cultura a desenvolupar una literatura tal i com la coneixem hui dia, és a dir, el llibre:
.

La història del nàufrag:
És del relat d’un viatge a Punt, escrit al voltant del 2200 a. C. La història inclou referències a les ofrenes als déus així com a tot tipus de mercaderies. És el primer relat de naufragis, dels que són molt coneguts de Simbad i Robinson Crusoe. Conta la experiència del nàufrag, els seus temors
i el por a morir en un país estranger.

IMPERI ANTIC

La seua literatura és un conjunt heterogeni d'himnes, conjures i normes útils, units pel clergat menfita per després de la mort, en el viatge cap a la Duat, i gravats a l'interior de les piràmides durant l'imperi antic. En aquest període, els egipcis van avançar en l'arquitectura, l’art i la tecnologia,. Amb l’exedent de recursos es féu possible una economia productiva i estable, l'estat va poder invertir en la construcció de monuments colossals i fer treballs excepcionals d'art..

Les piràmides construïdes per Djoser, Khufu i els seus descendents són els símbols més memorables de l'antiga civilització egípcia, i el poder dels faraons que la controlaven.
.

IMPERI MITJÀ

 L'Imperi Mitjà, o el Regne Mitjà, 2000-1800 aC, s'inicia amb la reunificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjan dinastia XI, donant fi al denominat primer període intermedi d'Egipte. Aquesta època comprèn la segona part de la dinastia XI i la dinastia XII. El va seguir el segon període intermedi d'Egipte. En aquest període es torna a dividir Egipte.

Els faraons de l'imperi mitjà van restaurar la prosperitat del país, un ressorgiment de l'art, la literatura i els projectes de construcció monumental. Mentuhotep II i els seus successors de dinastia van legislar des de Tebas, però el visir Amenemhet I, en assumir la corona al començament de la XII dinastia, al voltant de 1985 aC, va canviar la capital nacional a la ciutat de Itawy, localitzada en el Fayum.

La literatura de l'imperi mitjà es caracteritzava per tractar temes i personatges sofisticats escrits en un estil segur i eloqüent i els relleus i retrats escultòrics del període van capturar detalls subtils i individuals que van assolir noves metes de perfecció tècnica.

La Història de Sinuhé és un conte que es coneix per dos dels papirs de Berlín,
que conté alguns fragments de la història, més complet, descobert per l'egiptòleg Chabàs en 1863. També s'han trobat parts del text en altres papirs i en alguns ostraca. Sinuhé (Sanehet, "Fill del sicòmor") és, segons les seves paraules, «el tresorer del rei del Baix Egipte, gran amic únic, dignatari administrador dels districtes del sobirà a les terres dels asiàtics, veritable conegut del rei, el seu benvolgut seguidor ». Sinuhé diu: «Jo sóc un acompanyant que segueix el seu senyor. Servent en l'harem del rei de la noble hereva de grans favors l'esposa del rei Senusert en Jenemsut; la filla del rei Amenenhat, Neferu, la molt honrada. »Senusert I (Sesostris en versió grega) -de qui era servidor Sinuhé-, va ser el segon faraó de la dinastia XII, de l'Imperi Mitjà, que va governar de c. 1956 a 1910 a. C.; els primers anys

IMPERI NOU

És el període de la història de l'antic Egipte entre el segle XVI aC i el XI aC, que comprèn les dinasties XVII, XIX i XX.

L'imperi nou (1570-1070 a.C) va fer moltes campanyes obrint l'accés a importacions crítiques amb bronze i fusta o campanyes de construcció a gran escala. L'Imperi Nou va ser el segle d'or de la literatura egípcia. Entre els textos notables s'inclouen la Profecia de Neferti, les Instruccions d'Amenemhat o la història del mariner nàufrag,
La història del nàufrag és el relat d’un viatge a Punt, escrit al voltant del 2200 a. C. La història inclou referències a les ofrenes als déus així com a tot tipus de mercaderies. És el primer relat de naufragis, dels que són molt coneguts relats com Simbad i Robinson Crusoe. Explica l’experiència del nàufrag, els seus temors i la por a morir en un país estranger.


ÈPOCA HEL.LENISTÍCA

A partir de les conquestes d'Alexandre el Gran, la Civilització grega s'estén i perpetua per tot el Mediterrani Oriental i l'idioma grec pren protagonisme en la cultura. La literatura hel·lenística comprén el Període esmentat, més el Període anomenat romà, Quan Grècia i molts dels regnes hel·lenístics es converteixen en Províncies romanes.

Els Historiadors es van dedicar amb gran entusiasme a narrar als successos de Grècia, Orient i Occident. Més tard, molts d'ells van sentir un gran interès pels esdeveniments i evolució de la conquesta romana.
IMPERI ROMÀ

Correspon a l'època dels Antonins i els Severs: des de l'emperador Adrià fins Sever Alexandre. La decadència de les lletres llatines coincideix amb el període més pròsper de l'Imperi: l'etapa de la dinastia antonina. L'eix de gravetat de la literatura llatina es desplaça al nord d'Àfrica, un temps abans que la família dels Severs, d'origen Africà, arribés al tron ​​imperial. Roma deixa de ser l'únic centre cultural i n’apareixen nous com Cartago. Allà és on fa la seva carrera literària Apuleu, orador i l'autor de l'obra més destacada de tot el període: la novel·la de les Metamorfosis.Així mateix, la literatura grega experimenta un renaixement al llarg del S.II, que atreu fins i tot alguns emperadors com els filòsofs en la llengua grega.La branca de la literatura que arriba a un nivell superior a les etapes precedents és la jurídica, amb la creació d'un llenguatge precís i clar i autors com Ulpià.També a l'Àfrica apareixen els primers autors cristians en llatí, perquè fins llavors el cristianisme s'havia propagat en grec. Destaca el polemista cartaginès Tertulià. Es forma el llatí cristià sota la doble influència semítica i grega.



CONCLUSIÓ

La literatura va tenir una gran importància en els nostres avantpassats, les històries més importants, són el rei Gilgamesh, Sinuhé l'egipci i la història del nàufrag. Sumeris, accadis, assiris i babilonis van dominar la Mesopotàmia antiga i van desenvolupar cultures avançades. En l'imperi Antic, Mitjà, Nou i en el període romà també hi ha una gran literatura.
       
BIBLIOGRAFÍA

  1. http://www.xtec.cat/~msolana/tot/mesopotamia/mesopot.html
  2. https://literaturamanuel.jimdo.com/literatura/literatura-del-antiguo-oriente/literatura-mesopot%C3%A1mica/
  3. http://lengua.laguia2000.com/literatura/literatura-mesopotamica
  4. http://www.jimena.com/egipto/apartados
  5. LA%20LITERATURA%20EN%20EL%20ANTIGUO%20EGIPTO.htm
  6. https://ca.wikipedia.org/wiki/Mesopot%C3%A0mia
  7. https://ca.wikipedia.org/wiki/Egipte
  8. http://www.xtec.cat/~msolana/tot/egipte/egipte.html
  9. https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_Antic_d%27Egipte
  10. https://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_mesopot%C3%A0mica

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA

L'ECONOMIA

REIS I FARAONS