CIÈNCIA I CULTURA
INTRODUCCIÓ
En aquest apartat tractem diferents aspectes de la cultura i la ciència de Mesopotàmia i Egipte com la medicina, les
matemàtiques, la geometria, la navegació, el calendari , la geologia i la música.
1.La medicina
A Egipte es practicava la cirurgia senzilla. Es feien tractaments d’odontologia i dels ossos. Fins i tot, es feien trepanacions.
A Mesopotàmia, en l’àmbit de la medicina, hi havia dos tipus de persones: l’asû i l’âshipu. L’asû era un metge que curava malalties amb medicines i l’âshipu era com un exorcista que “curava” amb conjurs.
Hi havia algunes persones quepenjaven un cartell de “metge” a la porta de sa casa i els malalts hi anaven per a que els curara. De la mateixa manera que en l’actualitat , hi havia metges de capçalera i especialistes.
2. Les matematiques
A Egipte es coneixien els nombres naturals i els racionals positius de numerador 1, Es resolien equacions de segon grau i arrels quadrades per a aplicar-les als problemes d'àrees.
En aquest apartat tractem diferents aspectes de la cultura i la ciència de Mesopotàmia i Egipte com la medicina, les
matemàtiques, la geometria, la navegació, el calendari , la geologia i la música.
1.La medicina
A Egipte es practicava la cirurgia senzilla. Es feien tractaments d’odontologia i dels ossos. Fins i tot, es feien trepanacions.
A Mesopotàmia, en l’àmbit de la medicina, hi havia dos tipus de persones: l’asû i l’âshipu. L’asû era un metge que curava malalties amb medicines i l’âshipu era com un exorcista que “curava” amb conjurs.
Hi havia algunes persones quepenjaven un cartell de “metge” a la porta de sa casa i els malalts hi anaven per a que els curara. De la mateixa manera que en l’actualitat , hi havia metges de capçalera i especialistes.
2. Les matematiques
A Egipte es coneixien els nombres naturals i els racionals positius de numerador 1, Es resolien equacions de segon grau i arrels quadrades per a aplicar-les als problemes d'àrees.
La ciència a Mesopotàmia era bastant més desenvolupada que l'egípcia, com ho confirmen les seves aportacions a la ciència
actual desconeguda pel gran públic. A Mesopotàmia s'erigeix la matemàtica com la ciència que canalitza els elements vitals de tota societat organitzada del seu temps: La producció agrícola (Agricultura), obliga a la necessitat de
conèixer els cels (Astronomia), la mesura del temps, la comptabilitat de l'estat (Economia) i les construccions (Arquitectura) de tot tipus.
3. Geometria:
EGIPTE: La Geometria en l'Antic Egipte serveix per a a mesurar la terra. Estava molt desenrotllada, com van admetre Heròdot, Estrabó i Diodor, comentant que els egipcis havien inventat la geometria i l'havien ensenyat als grecs. Els egipcis calculaven correctament superfícies de quadrilàters, triangles i tenien una bona aproximació a l'àrea del cercle. Igual que l'aritmètica, era una ciència eminentment pràctica que oferia solucions concretes a diversos problemes.
MESOPOTÀMIA: Els coneixements que es tenia a Mesopotamia no formaven un sistema. En els documents trobats els últims anys apareix un problema, en el qual es calcula la diagonal d´un triangle rectangle perquè els costats són de 10 i 40 braces i això du a pensar que es coneixia el teorema de Pitàgores.
4. La navegació
El transport era primordial per al comerç, i aquest per a l'economia egípcia, ja que una de les característiques de L'antic Egipte fou el gust dels seus ciudadans pels objectes de luxe exòtics, d¨or i pedres precioses d'Orient, animals, ivori i banús. L'ésser humà sempre ha tingut molt present la mar des de temps prehistòrics. Es considera que la història de la navegació, que arriba fins als nostres dies (tant com en comerç com de guerra), és important per al desenvolupament del gènere humà. És a dir, el mar sempre ha tingut un paper important en la nostra evolució.
La primera civilització coneguda és la sumèria, que es troba en els territoris de Mesopotàmia. Era un assentament que es trobava entre el riu Tigris i Eufrates. En estar envoltada d'aquests rius ràpidament van començar a innovar sobre navegació. Això no vol dir que fossen els primers, ja que com ja es va dir anteriorment, des d'època prehistòrica l'ésser humà havia posat els seus ulls a la navegació.
La primera civilització coneguda és la sumèria, que es troba en els territoris de Mesopotàmia. Era un assentament que es trobava entre el riu Tigris i Eufrates. En estar envoltada d'aquests rius ràpidament van començar a innovar sobre navegació. Això no vol dir que fossen els primers, ja que com ja es va dir anteriorment, des d'època prehistòrica l'ésser humà havia posat els seus ulls a la navegació.
Per altra banda, a Egipte, la navegació també era la base del transport al llarg del riu Nil. Hi havia molts tipus de vaixells. N’hi havia, fins i tot, que s’utilitzaven perr transportar els faraons o mòmies fins a la tomba, després de la seua mort. S’han trobat reproduccions de vaixells que es soterraven al costat de la tomba del faraó per facilitar el seu viatge cap all més enllà per convidar al déu Ra.
5.El calendari
El calendari egipci sorgeix a principis del tercer mil·lenni abans de Crist i és el primer calendari solar conegut de la Historia. En Egipte, es van utilitzar diversos calendaris: el llunar i el solar.
El calendari solar és un calendari, els dies del qual indiquen la posició de la Terra en la seua evolució entorn al Sol.
Els calendaris elaborats d'esta manera posseïxen un any de 365 dies, que s'amplien a 366 en els anys bixestos.
Un calendari llunar és la forma de calcular els anys segons la lluna. En el mes llunar, és un període comprés entre dos moments en què la lluna es troba exactament en la mateixa fase. Se l'anomena "mes llunar". Cada mes llunar correspon a 29.53... dies solars."
El calendari Mesopotàmic va ser un dels primers calendaris de la humanitat. La civilització mediterrània va tindre el seu bressol entre les valls del Tigris i de l'Eúfrates. En este lloc, l'arqueologia assegura que van ser els sumeris els astrònoms millor preparats que van aconseguir, per primera vegada reglamentar el calendari arcàic dels pastors del Neolític. Així, doncs, sobre l'any 4000 a. C. va començar la història documentada del calendari.
6. La Geologia
Egipte:
Tant quarsita com basalt van ser molt emprats en escultura i en arquitectura. El que més abunda a Egipte, no obstant això, és la roca calcària en les seues moltes varietats i de major o menor qualitat; tota la Vall del Nil, des del Caire fins a Luxor està flanquejat per formacions de roca calcària, i això fa que en totes les èpoques i activitats culturals siga la pedra més emprada, des de les necròpolis de Saqqara fins als temples de l'Imperi Mitjà i Nou.
7. La música egipcia
En Egipte, també hi havia música i també es tocava amb instruments que són aquests: antara, carny, castanyetes, flauta travessea, kinnor, llira bizantina, maanina, platets i sicu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada