LA RELIGIÓ



-INTRODUCCIÓ.
-1-RELIGIÓ  EGÍPCIA.
-2-RELIGIÓ  MESOPOTÀMICA.
-3-DÉUS D’EGIPTE
-4-DÉUS DE MESOPOTÀMIA.
-5-TEMPLES I SACERDOTS.
-6- CONCLUSIÓ
INTRODUCCIÓ.
En aquest apartat tractem la religió. La religió és un conjunt de creences religioses, de normes de comportament i de cerimònies de pregària o sacrifici que són pròpies d'un determinat grup humà i amb les quals l'home reconeix una relació amb la divinitat (un déu o diversos déus).
1-RELIGIÓ EGÍPCIA.
La religió de l'antic Egipte era un complex sistema de creences politeistes i rituals que formaven part integral de la societat egípcia antiga. Es centrava en la interacció dels egipcis amb diverses deïtats que es creia que tenien el control l​ les forces i elements de la natura.
2- RELIGIÓ  A MESOPOTÀMIA.
Era una religió politeista, ja que adoraven una gran varietat de déus. Aquests déus tenien forma humana i comportament similar al d’un humà: menjaven, es casaven, lluitaven , tenien descendència, etc.
3-DEUS EGIPTE.
Déu
Animal que el representa.
Funció.
RA.
Lleó.
Va fer sorgir l’Univers de l’obscuritat de les tenebres i de les aigües de l’oceà.
ANUBIS.
Xacal.
El déu del difunts. Es representava amb un home amb cap de xacal.
APIS.
Bou.
Representaba el símbol de la força.
BES.
Geni barbut .
Protegia a les dones que acabaven de tenir un fill. Duia l’alegria a les cases i espantava els mals esperits.
OSIRIS.
Se’l  representa sempre momificat amb la pell verda.
Quan va ser reviscut per Isis (vegeu la llegenda d’Isis i Osiris), Osiris es convertí en el déu del més enllà i del regne del morts.
PTAH.
El déu tenia forma d’homenet de barba recta.
Era el déu dels artistes i orfebres.
SOBEK.
Cocodril.
Déu amb cap de cocodril que regnava a les aigües del riu i dels pantans.
THOT.
Ibis.
Aquesta divinitat amb cap d’Ibis va inventar l’escriptura; era el déu del saber i dels escribes, però també de la lluna.
KHNUM.
Moltó.
Aquest déu amb cap de carner emmotllava els homes en el seu torn de terrissaire. Venerat com el déu dels obrers, estava vinculat a la crescuda del Nil i al fang fèrtil.
HORUS.
Falcó.
Es representava sota els trets d’un falcó o d’un home amb cap de falcó. El seu ull, representat en forma d’amulet,
HAPY.
Home de pell verda o blava,barbut amb panxa , nu ,de pits caigut de dona .
Representava  la crescuda del riu Nil.
4-DÉUS A MESOPOTÀMIA.
Déu.
Animal que el representa.
Funció.
Adapa.
Carpa.
Primer rey.
Anat.
Jove impetuosa.
Deessa de la fertilidad y la guerra.
Anshar.
Apareix a vegades como fill de lamhu
Pare del cel.
Anu.
Home revestit en el seu tro amb totes les peces reials mesopotàmiques.
El déu del cel .
Antu.
Cap
Deessa,creadora.
Apsu.
Animal alat
l Governant dels déus i dels oceans subterranis.
Isthar.
Es representava com a dona alada nua.
Deessa de l’amor, fertilitat i la vida.
Shamash.
Es representava com a home assegut darrere  d’un conquistador babilonic
Déu del sol i la justicia
Assur.
Pardal.
Déu nacional dels asiris.

5-TEMPLES I SACERDOTS
El centre de la vida espiritual a Babilònia i on s'adorava als nombrosos déus de la seua religió era el temple. Era aquest un gran complex que incloïa diverses estructures: un recinte sagrat en el qual es considerava que vivien el déu i la seua esposa, fills i família.
Els sacerdots eren persones que es dedicaven a fer sacrificis i ofrenes als seus deus.
Els sacerdots tenien accés a menjar carn de vaca i vi.
Els faraons dipositaven les seues ofrenes als temples.
Els sacerdots feien els embalsamaments a la casa de la momificació.
Treballaven en els temples dedicant-se a ofrenar als déus. A canvi, rebien terres i ingressos.
En Egipte, cada temple tenia un cos de sacerdots que netejaven, vestien a l‘estàtua i practicaven els rituals
Cada dia anaven en processó fins al santuari portant aliments i begudes com a ofrenes a la divinitat. Els sacerdots d’alguns déus molt importants van acumular moltes riqueses i poder.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                  
6-CONCLUSIONS
En el nostre text expositiu sobre la religió i els déus expliquem quin tipus de religió practicaven en l'Egipte i la mesopotamia antigues.També afegim dues taules amb tots els déus de les dues civilitzacions, quins animals els representa i quina funció tenen. Finalment, fem una breu redacció on detallem la vida dels sacerdots en els temples.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA

Imatge
     1. Introducció. 2. L’aparició de l’escriptura. Cronología. Primeres escriptures. 3. La figura de l’escriba. 3.1. Biografies d’escribes egipcis 3.2. Biografies d’escribes mesopotàmics 4. Tècniques i instruments. 5. Característiques de l’escriptura mesopotàmica. 5.1 Tauletes mesopotàmiques. 6. Característiques de l’escriptura egípcia. 6.1 Tauletes d’Egipte. 7. Conclusió. 1.INTRODUCCIÓ En aquest text parlarem de l'aparició de l'escriptura, de la seua cronologia i de les primeres escriptures que van aparèixer. Després, parlarem de qui eren els escribes i anomenarem els més importants.També parlarem de les tècniques i instruments que abans s'utilitzaven per a escriure. Finalment, parlarem de les característiques de l'escriptura mesopotàmica i egípcia i farem una conclusió sobre el tema. 2.APARICIÓ DE L’ESCRIPTURA, CRONOLOGIA I PRIMERES ESCRIPTURES. L’escriptura va apareixer al segle IV a.C. (3500 a.C.) Les primeres escriptur...
Més informació

L'ECONOMIA

Imatge
Introducció: En aquest apartat tractarem sobre l’economia a Egipte i a Mesopotàmia, en concret sobre l’agricultura, la ramaderia, la caça, el comerç, la metal.lúrgia, el transport, la moneda i l’esclavitud. 1.L’AGRICULTURA L’agricultura era molt important en l’Antic Egipte i a Mesopotàmia. A Egipte cultivaven ordi, porros, encisams, cebes, alls, cogombres, raves, faves, cigrons i fruites com melons, raïm, dàtils i figues. A Mesopotàmia l’agricultura va ser la principal activitat econòmica.. El primer objectiu de l’agricultura era aconseguir la major fertilitat del sòl. Per a conseguir-ho havien d’emmagatzemar aigua per assegurar el reg en les temporades més seques. L’estació millor per a l’agricultura era la primavera i l’estiu. Els camps es regaven per a que de l’aigua germinara la llavor i la planta cresquera bé. De vegades hi havia mala collita perquè podia haver-hi sequera.           2.RAMADERIA La ramaderia a Egipte rep...
Més informació

REIS I FARAONS

Imatge
1.Introducció En aquest text parlarem de la societat d'Egipte i Mesopotàmia. En aquestes societats no tots els ciutadans tenien els mateixos privilegis i, en aquest cas, parlarem de les persones que tenien més poder en cadascuna de les societats: reis i faraons. Els reis i els faraons eren la màxima autoritat a Mesopotàmia i Egipte. Eren els governants de les ciutats i tenien molt de poder. 2. Organització de la societat: Piràmide Social Aquestes societats tenien una estructura piramidal. Això significa que dalt del tot estava el sector social amb major poder i, a mesura que anava baixant de posició, es trobava el sector amb menys privilegis. A continuació veurem com estava organitzada la societat a Egipte i a Mesopotàmia.     3.  El faraó, els seus atributs i com es considerava. El visir. La família reial. 3.1. Quí és el faraó? És el màxim governant d’Egipte. Antigament, les imatges del faraó es dibuixaven  més grans perquè tenia més pode...
Més informació