ELS ESTUDIS SOBRE EGIPTE I MESOPOTÀMIA

1. Inroducció
2. L’egiptologia
3. La investigació de l’escriptura egípcia i mesopotàmica
4. Egiptòlegs i arqueòlegs famosos
5. Museus més importants sobre Egipte

INTRODUCCIÓ:

En aquest apartat tractarem:

L’egiptologia, l’investigació de l’escriptura egipcia i mesopotàmica, més tard, els personages importants, a continuació, els egiptòlegs i arqueòlegs famosos, després, monuments i piràmides d’Egipte i Mesopotàmia, ja acabant, els museus més importants sobre Egipte i finalment, la literatura i cine sobre Egipte i Mesopotàmia.

Esperem que vos siga d’utilitat, ja que és un tema molt interessant.

L’EGIPTOLOGIA

L’egiptología és l'estudi científic de la civilització de l'Antic Egipte . És una especialització temàtica de diverses disciplines relacionades amb la Història, dins de les Ciències de l'Antiguitat (que comprèn la arqueologia, la papirologia, l'epigrafia, etc.). Un practicant d'aquesta disciplina és conegut com egiptòleg.

L'estudi de l’egiptologia comprèn des del mil·lenni V a. C. fins al final de la dinastia Ptolemàica i la inclusió d'Egipte com a província de l'imperi romà. Jean-François Champollion és considerat el pare de l’egiptologia per haver aconseguit desxifrar l'escriptura jeroglífica, gràcies principalment a l’estudi i interpretació de la pedra rosseta.

                                                              Jeroglífic

LA INVESTIGACIÓ DE L’ESCRIPTURA EGíPCIA I MESOPOTÀMICA  

L’escriptura a Mesopotàmia és coneguda com a escriptura cuneïforme. esta escriptura es va usar des del 3500 aC fins al segle I de la nostra era, quan l’Imperi Romà imposà l’escriptura alfabètica. Així, l’escriptura cuneïforme es va anar oblidant i haurem d’esperar a l’època moderna perquè diferents estudiosos la desxifren. Entre ells destaquen Pietro della Valle, que la va fer conèixer a Europa després del seu viatge a Persèpolis el 1621, i Thomas Hyde, que li va donar el n om de “cuneïforme”. Anys més tard, en 1835 Henry Rawlinson, un oficial de l’armada británica, bva trobar la Inscripció de Behistún, en un penyasegat en Behistún en Pèrsia. Tallada durant el regnat del rei Daríus I de Persia (522-486 a. C.), consistía en textos idèntics escritss en els tres llenguatges oficials de l’imperi: persa antic, babiloni i elamita. La importància de la inscripció de Behistún per al desxifrat de l’escriptura cuneïforme és equivalent al de la pedra de Rosetta per all desxifrat dels jeroglífics egipcis. El 1857 ja s’havia conseguit llegir qualsevol text cuneïforme.

La pedra Rosetta va ser descoberta per Champollion, que va descifrar la seua  escriptura. La pedra Rosetta està feta de granodiorita, amb un gravat de dues llengües (egípcia i grega), amb tres escriptures (jeroglífica, demòtica egípcia i grega), Es tracta d’un decret de Ptolemeu V de l’any 196 aC. La pedra va ser la clau per al desxiframent dels jeroglífics egipcis. El 1822, Jean-François Champollion  va traduir el text i el 1823, Thomas Young el va estudiar. Actualment, la pedra es troba al Museu Britànic de Londres. Jean-François Champollion a nàixer el 23 de desembre 1790 a França i va morir el 4 de març 1832 als 41 anys, per còlera. Actualment es troba al cementiri del Père-Lachaise. Va estudiar a la Universitat de Grenoble.

                       Jean-François Champollion

                       

                     Pedra Rosetta                    Idiom

EGIPTÒLEGS I ARQUEÒLEGS FAMOSOS

Athanasius Kricher (1601-1680) Va destacar pel seu estudi sobre la llengua copta i la seva aplicació al desxiframent dels jeroglífics egipcis, camp en el qual malgrat que se’l  considerava un expert, no va aconseguir cap resultat vàlid i arribà a publicar un llibre ple de presumptes traduccions sense valor.

Expedició a Egipte de Napoleó Bonaparte

La Campanya d'Egipte i Síria (1798-1801) va ser una expedició militar francesa duta a terme pel general Napoleó Bonaparte i els seus successors. El seu objectiu era conquistar Egipte per tancar als britànics el camí a l'Índia en el marc de la lluita contra Gran Bretanya. L'expedició va acabar sent un fracàs, però gràcies a ella Europa va poder redescobrir les meravelles de l'antiguitat faraònica.

Els historiadors no es posen d'acord sobre el motiu de l'aventura egípcia de Napoleó. Napoleó va perdre en aquelles terres una part dels seus exèrcits, encara que això tampoc li va impedir conquistar Europa.

Esta expedició, en què s’incloïen diferents estudiosos d’Egipte, va recordar al món occidental l’existència de l’antic Egipte i la seua importància per a la nostra història.  Champolion, entre d’altres, és un d’aquells estudiosos que començarena a estudiar l’antiga cultura egípcia.

                                       

Howard Carter i el descobriment de la tomba de Tutankamon

Tutankamón, anomenat en vida Neb-jeperu-Ra Tut-anj-Amón, va ser un faraó pertanyent a la dinastia XVIII d'Egipte, que va regnar de 1336/5 a 1327/5 a C

L'arqueòleg i egiptòleg anglés Howard Carter, va descobrir, el 4 de novembre de 1922, la tomba de Tutankamón (Tut-Anj-Amón) a la Vall dels Reis, davant de Luxor,  És la tomba faraònica millor conservada i intacta mai trobada a la Vall dels Reis.

Howard Carter va nàixer el 9 de maig de 1874 a Kensington, Londres; i va morir el 2 de març de 1939 amb 64 anys d’un limfoma. Alguns van atribuir la seua mort a

Howard Carter

la maledicció de Tutankamon. Aquesta maledicció és la creença que es basa en què qualsevol persona que moleste a la mòmia d'un faraó de l'Antic Egipte és objecte d’una maledicció per la qual morirà en poc de temps.                                  

                                       Màscara funerària de Tutankamon

Victor Clement Georges Philippe Loret

Victor Clement Georges Philippe Loret (París, 1859 - 1946) va ser un egiptòleg i naturalista francès. Fill del compositor belga Clément Loret, va estudiar egiptologia amb Gaston Maspero a París. El 1881 va viatjar a Egipte. Serà un dels primers investigadors de la Missió Arqueològica Francesa al Caire. Aquesta estada duraria cinc anys, i viatjaria amb el seu mestre cap al Nil. El 1883 treballa a Tebes amb Eugène Lefébure en l'estudi de les inscripcions i decoració de diferents tombes. Aquest és, aparentment, el seu primer contacte amb la Vall dels Reis. El 1897 es va convertir en cap del Servei d'Antiguitats, i en 1898 va descobrir la tomba d'Amenhotep II (KV35)

A més, es deu a Loret el fet d'haver descobert, o excavat, les següents tombes de la Vall dels Reis: KV32, KV33, KV34, KV35, KV36, KV38, KV40, KV41 i KV42.

Els seus deixebles Pierre Montet, Charles Kuentz, Henri Gauthier, Eugene Devaud i Alexandre Varille també serien després famosos egiptòlegs.

                     Victor Clement Loret

MUSEUS MÉS IMPORTANTS SOBRE EGIPTE.

El Museu d'Antiguitats Egípcies o Museu Egipci, conegut popularment com a "Museu del Caire", és un museu egipci amb uns fons arqueològic molt important. És el museu egipci més important del món: és el que té més antiguitats i de més qualitat. Està situat al centre de la ciutat del Caire, a la plaça Tahrir. Depèn del Consell Suprem d'Antiguitats, organisme governamental encarregat del patrimoni històric del país, i que depèn al seu torn del Ministeri de Cultura. Prop de la porta d'accés oneja la bandera del Consell Suprem, que és blava amb el seu símbol al mig, on s'identifica al deu Ra.

Tot i que els objectes més apreciats són els relacionats amb Tutankhamon (especialment la seva màscara d'or), el museu és ple d'objectes de totes les dinasties, de la més variada natura, des d'objectes d'ús diari a les mòmies de faraons i alts personatges.

Exemples: la Caixa dels gots canopis de Tutankamón, els atuells de pedra i objectes funeraris, el gran tresor de Tutankamon, estàtues de reis i personatges...

Museu del Caire

El museu del Louvre, a París, té una col·lecció del Pròxim Orient procedent d’ Irán, Irak, Siria I Turquia… Com ornaments de palaus i temples, escultures, tabletes inscrites i objectes apreciats.

Respecte a les antiguitats egipcies hi ha escultures, pintures, temples, tombes, objectes de cult i de la vida cuotidiana procedents de la vall del Nil.

                                           

  Rellleu Gilgamesh, Palau Jorsabad, S.VIII a.C.                       Esfinge de Tanis

El museu British, a Londres, té la secció de l'Antic Egipte més important del món després de la del Museu Egipci del Caire. Aquest museu té la pedra Rosetta, mòmies, sarcófags, busts d’alguns faraons, objectes funeraris o papirs. Respecte a l’art Mesopotàmic hi ha: esfinxs, cascos i collarets sumeris...

               Esfinxs                    Cascos i collarets sumeris   

El Museu Egipci, a Berlín, té una de les coleccions més importants del món d’antiguitats egipcies. La col·lecció forma part del Neues Museum. El museu está dividit en tres áreas temàtiques: la vida quotidiana a la vall del Nil, la veneració de faraons i déus, i les creences en el més enllà.L'obra més famosa exhibida és el Bust de Nefertiti, excepcionalment ben conservat i de vius colors.

Literatura i cine sobre Egipte i Mesopotàmia     

Literatura

El rey Gilgamesh i el maestro republicano

199...Una habitació en una clínica un noi visita cada tarda al seu avi ja molt major .quants dias li queden ?Els que siguen, però abans de partir,o no, l'ancià va explicant la història de Gilgamesh .Quan es queda sol, l'home recorda els episodis de la seua vida durant la Guerra Civil, lluitant contra els nazis, navegant...i descobreix que ell té molt en comú amb el rei d’Uruk, a Mesopotàmia ,que es va posar a la recerca de la immortalitat en la primera epopeia de la història de fa 45 segles.

                                

  El rey Gilgamesh y el maestro republicano

Autor: Pere Morey

Foto: Manuel Crenes Sabelete (2005-2009)

Grimal, Pierre. (1970). Del mediterrani al Ganges: Prehistòria, Egipte, Sumer, Babilònia, hitites, Semites, Grècia, Roma, Pèrsia, Índia. Pierre Grimal; (Vol.) v.l.03 – Barcelona: Planeta.

Balzac, Honoré de. (1968). Els francesos a Egipte: una passió en el desert. En: la comèdia humana / Vaig honorar de Balzac; v.3. Madrid: EDAF

Pirenne, Jacques. (1980). Història de l'antic Egipte. –Barcelona: Oceà.

Wilson, John A. (1953). La cultura Egípcia. Mèxic: fons de cultura econòmica.

Silliotti, Alberto. (1995). Egipte: temples, homes i déus. Barcelona: Foli.

Vandier, Jacques. (1964).Història d'Egipte: suplement. Buenos Aires: EUDEBA

Chabaly, Abbas. (1982). Egipte. Fierenze: Bonechi.

Wilson, Eva. (1998). Disseny de l'antic Egipte. Mèxic: Gustavo Gili.

Sainte Fare Garnot, Jean. (1964). La vida religiosa en l'antic Egipte. Buenos Aires: EUDEBA.

Escolar, Hipòlit. (1987).Història de les biblioteques. Espanya: Piràmide.

Escolar, Hipòlit (1993). Història universal del llibre. Madrid: Piràmide.

Childe, Gordon. (….) Els orígens de la civilització. Breviarios. Santiago Xile: Fons de cultura econòmica.

Salvat Editors. (2005). Història Universal. Tom II. Lima, Perú. Autor.

Egipte més enllà de les piràmides. (DVD).Barcelona: Canal d'història (SS.).

Oceà, Grup Editorial. Diccionari Enciclopèdic Color. Barcelona, Espanya: Autor. (S.F.).

Valenzuela Urra, Cristián i Santelices Werches, Carolina. (2004). Manual d'història el llibre i les biblioteques: evolució de l'escriptura i desenvolupament del llibre. Valparaíso: Universitat de Platja Ampla.

Walter, Martin (1995). Història de l'Antic Egipte.[s.l]. Edicions Edimat SA.

PEL.LíCULES SOBRE EGIPTE I MESOPOTÀMIA

Hi ha mola varietat de pel·lícules.  Entre totes elles hem seleccionat les següents .

Cleòpatra (1999)

Miniserie de 3 episodis ambientada al segle I a. C. Cleòpatra (Leonor Varela) és la jove i atractiva reina d'Egipte. Després de tres anys de govern, els seus germans li arrabassen el tron i la condemnen a l'exili. Entretant, Egipte, que és una província de l'Imperi Romano,

Sinuhe l'egipci (1954)

Estant Egipte sota el govern de la XVIII dinastia dels faraons, un pobre orfe anomenat Sinuhé es converteix en un brillant metge que dedica la seva vida a ajudar als pobres. Ell i el seu fornido amic Horemheb són testimonis d'un atac epilèptic del nou faraó, al que salven de les arpes...

Astérix i Obélix: Missió Cleòpatra (2002)

L'any 52 abans de Crist, Egipte, governat per la poderosa Cleòpatra, ha caigut sota el jou de l'Imperi Romano. I el pitjor és que Cleòpatra ha decidit lliurar el seu cor a Julio César, emperador del poble més gran del món. Afarta dels sarcasmes de César, l'orgullosa i bella reina...

Faraó (1966)

Imperi Nou. Egipte es troba en una difícil conjuntura. D'una banda, els assiris amenacen amb envair el país i, per una altra, l'empobriment del poble és cada vegada major.

Una vegada proclamat faraó, el jove Ramsés XIII (faraó inexistent) decideix posar remei a aquesta situació...

Nefertiti, Reina del Nil (1961)

Tumos, escultor d'Egipte, està enamorat de Tanis, una jove òrfena que viu en una rica mansió. El seu idil·li es veu truncat quan el Summe Sacerdot Benakon revela a la noia que és la seva filla i està destinada a ser Nefertiti, Reina d'Egipte. Amb els anys, i casada amb el Faraó Amenofis...

Terra de Faraons

El faraó Kheops ordena construir la piràmide on reposaran les seves restes quan accedeixi a la vida d'ultratomba. El seu propòsit és que superi a totes les realitzades en qualsevol part del món, però la construcció s'interromp en esgotar-se les pedreres més properes. Per reprendre-la, decideix cobrar tributs a Xipre, on regna la bellíssima i ambiciosa princesa Nellifer, amb la qual acaba casant-se. Esplendorosa superproducció ambientada en l'Antic Egipte amb una esplèndida Joan Collins.

En las ruinas de Babilonia

Estrenada en 1960.

Director: Manuel Torrado.

Filmada en Alemanya i en Espanya (Madrid).

Conclusions:

Aquest tema parla sobre l’arqueología, l’egiptología, les persones que estudien Egipte I MesopotÀmia, la filmografIa i literatura sobre Egipte i Mesopotamia com, per exemple, Terra de faraons, Tutankamon, etc.